Els conflictes político-morals de la societat de l'Època Moderna

Ressenya de l'obra històrica: 

Carlo M. Cipolla (2008 -1977-), Qui va arrancar les reixes a Monte Lupo? València: Publicacions de la Universitat de València, 112 pp.

Carlo M. Cipolla, que va viure entre els anys 1922 i 2000, va destacar com a historiador econòmic. Nascut a Pavia, Itàlia, va iniciar els seus estudis a la universitat de la seva ciutat natal i posteriorment va estudiar també a la Sorbona de París i a la London School of Economics. Va treballar a diverses universitats, entre les quals resulta d’especial importància la University of California, Berkeley.

Tot i que, com ja hem esmentat, va destacar principalment en el camp de la història econòmica, que era la seva especialització, també va treballar altres camps com ara la història demogràfica, la història tecnològica i la història social (alfabetització, sanitat i similars). És autor de diverses obres sobre la història econòmica d’Europa a l’època preindustrial i també d’assaigs breus com ara l’obra que ara ens concerneix, publicada l’any 1977. Altres assaigs breus destacats són Allegro ma non troppo; Il burocrate e il marino; Vele e cannoni; Conquistadores, pirati, mercanti; Le macchine del tempo; Miasmi e umori; I pidocci e il Granduca; i, per últim, Cristofano e la peste. Un dels seus treballs que més ressò ha tingut ha estat l’assaig The Basic Laws of Human Stupidity, publicat juntament amb un altre assaig en el llibre Allegro ma non troppo l’any 1988.

L’obra objecte de la nostra anàlisi, Qui va arrancar les reixes a Monte Lupo?, publicada l’any 1977, se situa al bell mig de la seva carrera historiogràfica. Tot i que no és un dels seus treballs que han estat més rellevants ni divulgatius, sí que és cert que tracta un tema sobre el qual l’autor va dedicar part de la seva carrera i de les seves investigacions, ja que també trobem altres obres seves que tracten el tema en qüestió, com poden ser Fighting the Plague in Seventeenth-Century Italy (1981) o Contra un enemigo mortal e invisible (1993). Podem concloure, doncs, que els camps d'estudi que es tracten en aquesta obra, com ara la demografia o la història de la pesta negra i dels sistemes sanitaris de les societats de l'Europa preindustrial, foren importants per a la trajectòria intel·lectual de l'autor i que l'obra, per tant, juga un paper en el desenvolupament d'aquest estudi.

En aquest breu assaig, Carlo M. Cipolla tracta les conseqüències polítiques, socials i demogràfiques de l’epidèmia de pesta patida a la petita vila florentina de Monte Lupo des de l’agost de 1630 a l’agost de 1631. Podem parlar d’un estudi de microhistòria, ja que tracta un tema concret – l’epidèmia de pesta de 1630-1631 – en un espai reduït, la petita vila de Monte Lupo. L’autor ha elaborat aquesta obra de microhistòria per mitjà d’una acurada recerca de les fonts primàries, principalment dels documents de l’Arxiu d’Estat de Florència i també d’altres com poden ser l’Archivio Comunale di Monte Lupo.

La intenció de l’autor no és únicament informar dels fets sinó més aviat fer-nos reflexionar sobre els conflictes polítco-morals que es donaven a les societats toscanes de l’Època Moderna. Com bé ens comenta el mateix autor a la cloenda de l’obra, “aquest assaig [...] va ser escrit [...] per fer reviure la mentalitat i les actituds d’una època en molts sentits tan llunyana de nosaltres i en la qual, en canvi, eren ja evidents les llavors del pensament modern”.

Domenico Ghirlandaio, Els estigmes de sant Francesc, 1485 (fragment)

Domenico Ghirlandaio, Els estigmes de sant Francesc, 1485 (fragment)

Cipolla ens porta per un recorregut sociològic de l’epidèmia en el qual destaca, principalment, temes com ara el conflicte vers les diferents reaccions davant la pesta que es donava al segle XVII entre l’Església i l’Estat; les distintes visions i percepcions de l’epidèmia per part de la població, que enfrontaven conceptes com ara la raó i la fe, la ciència i la religió; les normes sanitàries; el poder de l’Església. La intenció de l’autor, doncs, és apropar-nos al pensament i els dilemes d’una societat particular – els habitants de Monte Lupo durant els anys 1630-1631 –; fer despertar en nosaltres una curiositat per les creences d’una societat anterior a nosaltres; reflectir sobre paper, de manera vívida i detallada, els valors i el pensament que regien una societat que, segons l’autor, és alhora llunyana a nosaltres en el temps i propera en el sentit que exemplifica l’inici del pensament modern.

És essencial destacar l’important paper que juga el “joc dialèctic” entre l’Església i l’Estat en l’obra de Cipolla. El mateix autor inicia l’obra esmentant aquest conflicte: “Església i Estat, Fe i Raó: el joc dialèctic entre aquests quatre elements té una història ultrasecular i força complicada per la complexitat de les forces de joc i també perquè els dos binomis rarament van coincidir. [...] Al llarg del XVII el joc es va fer encara més complex perquè si abans la recerca filosòfica i la Ciència eren el mateix, en el XVII va emergir com a força autònoma la ciència experimental”. En aquesta obra, la figura de Giovanni Dragoni és la vertadera personificació d’aquests conflictes psicològico-morals: el pare Dragoni és un home de llei per a qui seguir les normes sanitàries és imprescindible. No obstant això, evidentment es troba dividit pel conflicte que planteja la seva religiositat. Són assenyades les mesures de sanitat, o bé no tenen cap sentit perquè la pesta és enviada per Déu com a càstig del pecat dels homes? Aquesta qüestió inquieta la societat de Monte Lupo durant l’epidèmia de 1630-1631, una societat que es trobava precisament entre la raó i la fe. L’Església encara jugava un paper important en la vida dels homes; no obstant això, ens trobem, com bé ens diu Cipolla, en “l’època de Galileu, el segle que va veure la confirmació del mètode experimental”, època en que se sent “la necessitat de donar suport a les paraules amb fets concrets”.

Ens situem en una societat en la qual “ja eren evidents les llavors del pensament modern”. L’origen i els remeis dels contagis epidèmics eren temes candents i debatuts, com bé ho va ser la processó del Crist de Monte Lupo pel mossèn Antonio Bontadi. Aquesta processó planteja de nou la rellevància de la religiositat i les creences populars envers les mesures de sanitat, la ciència i la raó. Fets com que la processó comptés amb tanta participació i que s’arranquessin les reixes que envoltaven el poble delaten una societat, com a mínim en el context de la classe social camperola dels habitants de Monte Lupo, que encara no deixa anar completament les creences populars.

A més, l’obra procura mostrar al lector la reacció, les mesures i les conseqüències de la pesta a la societat de l’Època Moderna, tractant temes com ara les autoritats sanitàries, el pare Dragoni, el batle Della Stufa, la violència que es va donar a la vila durant l’epidèmia, els llatzerets establerts, les bollette de Sanitat, la investigació epidemiològica, la mortaldat i les conseqüències econòmiques i demogràfiques de l’epidèmia. 

Tot i que Carlo M. Cipolla diu buscar de retratar la societat i la mentalitat del segle XVII, particularment durant els períodes d’epidèmies, cal tenir en compte que no ens proporciona una visió general de l’època, sinó que elabora una anàlisi exhaustiva i ens condueix cap a les fonts primàries, mostrant-nos documents judicials i fent especial èmfasi en la investigació epidemiològica de Monte Lupo. Per tant, l’obra és tractada no des d’un punt de vista de retrat social sinó des d’un punt de vista factual i argumental. En base a aquest enfocament de l’obra, la seva conclusió, que no resol la investigació i deixa oberta la qüestió de qui va arrancar les reixes, resulta pobre i fora de lloc. L’autor no hauria d’haver enfocat l’assaig, especialment en els seus últims capítols, de la manera que ho fa, ja que des d’un punt de vista de l’estudi de la història aporta poca informació nova a aquest camp. Té poc sentit escriure un llibre donant un enfocament que finalment deixarà per resoldre; en canvi, si l’hagués escrit des d’un punt de vista més general, amb l’única promesa de retratar el pensament d’una societat, no decebria el lector. Podríem dir que aquest problema se soluciona parcialment amb la traducció anglesa del títol de la mateixa obra, que no és una traducció literal sinó que li dóna un caire més temàtic: Faith, Reason, and the Plague in Seventeenth-Century Tuscany.

En relació a altres autors, la principal aportació de Cipolla és el tractament de l’obra, realitzant un estudi de microhistòria que concerneix un poble petit i poc rellevant que no havia suscitat particular interès en els historiadors. L’obra és enfocada des del punt de vista de la vida diària, amb informació regular i detallada, d’una petita població de Florència en comptes d’ésser tractada de manera completament fàctica, genèrica i vista únicament des del punt de vista del poder. Per tant, podríem parlar d’un tractament de la història total.

De manera concisa, aquesta obra desperta en el lector un plantejament sobre els conflictes político-morals del segle XVII en el context europeu – concretament toscà – que pot resultar interessant, i proporciona al lector una visió microhistòrica i social del tractament de les epidèmies a l’Època Moderna. No obstant això, les conclusions a les que arriba aquest assaig no són del tot eficients, ja que no troba resposta al que en un principi sembla ésser la pregunta plantejada. Per tant, pot aportar un punt de vista interessant, pot suscitar plantejaments dignes d’ésser considerats, però no excel·leix en donar resposta a la pregunta que planteja el títol.

Copyright: Text by Sophie-Marie Galliard. All rights reserved. Note that I, the author, do not own any of the pictures displayed above.